Quan Tots Dos

Hola amor meu.
De nou torno a escriure’t.
Fa vora un mes
que no tinc notícies.
Jo i el briball
més sols cada dia.
S’ha estirat tant
que no t’ho creuríes…
Nits tan amargues…
des de que vas marxar al front.
Dies que es fan eterns
aguardant el teu retorn.
Quan tots dos fem tornar sortir el sol,
desfent-nos a petons, des de sota el llençol.
Quan l’odi i el rancor s’acabin ja d’un cop,
les guerres i el dolor s’esborrin del record.
Què està passant?
Les cartes no arriben.
No vull acceptar
el que tots sospiten.
Potser ja és hora de començar a dir-nos adéu.
I jo encara confio
que apareguis rera meu.
I tots dos fem tornar sortir el sol,
desfent-nos a petons, des de sota el llençol.
Quan l’odi i el rancor s’acabin ja d’un cop,
s’esborrin del record les guerres i el dolor.