Un Dia Qualsevol

Un dia qualsevol foradaré la terra
I em faré un clot profund perquè la mort
M’arreplegui dempeus, reptador, temerari
Suportaré tossudament la pluja
I arrelaré en el fang de mi mateix
Quiti de mots em bastarà l’alè per afirmar
Una presència d’estricte vegetal
L’ossada que em sostenta
S’endurirà fins esdevenir roca
I clamaré amb els ulls esbatanats
Contra els temps venidors
I llur insaciable corruptela
Alliberat de tota torpitud
Sense seguici d’ombra
No giraré mai més el cap per mirar enrera