El Crit

No perdo l' esperança
Apreto el pit d' aquest ofec constant de reptes
Il.lusió i desengany
L' àmbit de la vida retrobo a cada detall
En un suspir, en un gest
En la insignificància d' un record
Aparteu-vos de mí, els qui em negueu el meu esperit
Resistiré, no defalliré, obeïré tan sols al meu neguit
No perdo l' esperança
De veure que l' abisme també té un camí de pujada
I que ni la temença, ni la cobdícia
Representen per a mí grans obstacles
A llàgrima viva reclamo el dret de sentir
Car contradir el cor és tan indigne com cruel
Les empremtes de l' amor passo de l' infern al cel
I a la vida declarant-me fidel us dic…
Allunyeu-vos de mí
Em plantaré davant de tan dura escomesa
Tan sols sotmès al meu instint, al meu parè
I la defugiré, la combatré
A la contra dels elements
Car per molt que ho intenteu
No podreu, ni a tort, ni a pret
Llanço un crit al sord univers
I no perdo l' esperança de perdre la fe
Car no la vull, no la sento, la desprecío
Com la por que em persegueix
Aparteu-vos de mí, els qui em negueu el meu esperit
Resistiré, no defalliré, obeïré tan sols al meu neguit
I amb la templança dels més dignes us dic
Aparteu-vos de mí, la vida visc en cinc sentits
Eloi boucherie