Als Matins a Ciutat

Als matins, a ciutat, quan l’aigua es queixa
Als milions d’aixetes de les cases
Va rebotant la son entre parets
I va esmicolant-se, va esmicolant-se
Mentre els ulls mig tancats no veuen res
S’enrotllen i criden les persianes
Quan encara és fosc a les finestres
És l’hora en què el gran buit ens omple el cap
Soroll somort de cotxes i autobusos
I alguna veu que sorgeix rogallosa
Arriben lentament a les orelles:
El so ajuda la llum a fer-se dia
Al metro el baf o la pudor somien
I a poc a poc s’entelen tots els cossos
Es veuen moltes cares de filòsofs
Cristall endins del cansament dels homes
Cada moment es viu amb la renúncia
D’altres moments que no vindran mai més
Ho has sabut sempre i ara també ho sents:
Groc és el temps de totes les nostàlgies
Als matins, a ciutat, quan l’aigua es queixa
És l’hora en què el gran buit ens omple el cap
El so ajuda la llum a fer-se dia
Cristall endins del cansament dels homes
Als matins, a ciutat, quan l’aigua es queixa…