Però en la Sequedat Arrela el Pi

Però en la sequedat arrela el pi
Crescut des d’ella cap al lliure vent
Que ordeno i dic amb unes poques lletres
D’una breu i molt noble i eterna paraula:
M’alço vell tronc damunt la vella mar
Ombrejo i guardo el pas del meu camí
Reposa en mi la llum i encalmo ja la nit
Torno la dura veu en nu roquer del cant