La Meva Terra és el Mar

Sóc navegant solitari, sóc mariner sense port.
Mai no he tingut calendari, el meu rellotge sóc jo,
que no tinc segons i que allargo les hores.
Tu, vell timó que m´ajudes,
la meva adreça sou tu i el vent;
treu-me d´aquesta tempesta,
treu-me que ja no puc més,
seguint una estrella potser em vaig perdre el cel.
i vaig perdre el seny…
Dóna´m força per cridar,
que no sóc d´aquí, tampoc sóc d´allà,
la meva terra és el mar.
Dóna´m força per cridar, que jo sóc de mi,
no sóc de ningú i sempre així serà.
Vaig néixer sense fronteres,
no crec en les possessions,
doncs penso que hi ha massa coses
que ens separen i tots som del mateix món,
no crec en nacions ni en obligacions,
ni en obligacions.
Dóna´m força per cridar,
que no sóc d´aquí, tampoc sóc d´allà,
sóc part de l´Oceà.
Dóna´m força per cridar,
que jo sóc de mi, no sóc de ningú.
La meva terra és el mar fet d´aigua i sal.
Sota l´aigua no hi ha peles ni banderes ni nacions
el silenci que m´envolta és la solfa que em fa viure,
viure i ser lliure, lliure!
Dóna´m força per cridar, que si l´aigua és amor,
jo de pedra no sóc, mulla´m un altre cop.
Dóna´m força torna´m boig, que si l´aigua és amor
jo de pedra no sóc, mulla´m un altre cop
dins el cor…