Gris

Estis destrossat
No em puc aixecar
Què faig?
Refer-se és tan dur…
M’arrossegaré en aquest sobre temporal
Ara esti sol, veien la gent passant pel carrer
Ara potser ja no podré tornar a ser jo mateix
Tenia la clau
Per parar aquest mal
Però no vaig saber renunciar
Un moment feliç
I alhora inconscient em va poder cegar
Ja no puc més, m’estic cansant d’aquest joc
Tot és tan gris, he de trencar, trencar amb tot això
Mirant el cel, n’he vist millors, dies abans
No sé per què, però avui és millor no despertar-se
Reclòs en mi, mil pensaments em volten pel cap
Gris com el cel, em sento sol, caiguda sense fons
Mirant el cel, n’he vist millors, dies abans
No sé per què, però avui és millor no despertar-se
Esti destrossat
No em puc aixecar
Què faig?
Refer-se és tan dur…
M’arrosesegaré en aquest sobre temporal