De Vegades

De vegades ho penso, de vegades m’inspires
de vegades m’ho miro i sembla que ho veig millor.
De vegades m’hi poso, de vegades funciona
però és el temps el que mana i no saps mai quan serà.
De vegades intento recordar alguna història
no em surten les paraules no em surt què explicar.
De vegades la vida no va com jo voldria
llavors veig que les coses giren i són millors.
De vegades ser músic no és com jo imaginava
de vegades les lletres són les que fan patir
i quan més mal em sento, és quan més ho intento
però milions de vegades no emquedo satisfet.
Aquell solo no quadra o aquella paraula
no és la que jo buscava, no és la que cal deixar.
De vegades espero que m’arribi assentat
ja no sé ni les hores que he passat al terrat.
Però és que sempre en vull més
i em fot no treure-ho al moment.
Potser algun dia podrà ser
que faci les coses tal com han de ser.
També pot ser que ho deixi
i en vulgui fer una altra
però jo sé que vaig bé,
que porto bon camí.
És llavors quan tossut
li dono voltes i voltes
sé que l’haig d’acabar,
sé que em pot agradar.
Que si el lloc no m’agrada, que si vaig a fer un tomb,
ni canviant el paisatge … ni tan sols caminant,
qui em manava a mi treure aquell cony de cançó.
que no em deixa dormir, que no em deixa tancar els ulls.
Hi ha cops que les errades s’aprenen de pressa,
de vegades les penes no es curen amb res.
I jo sé que així em penjo i de vegades no penso
que la gent que m’envolta és la que em dóna de tot.
I és d’aquí d’on em surt el que escric… el que penso,
de vegades encerto i és tal com jo ho veig.
I no sé si ho faig bé, però aixi ho vull agrair,
potser no me’n adono de tot el que tinc.
I és d’aquí d’on em surt el que escric… el que penso,
de vegades encerto i és tal com jo ho veig.
I no sé si ho faig bé, però aixi ho vull agrair,
potser no me’n adono de tot el que tinc.
Però és que sempre en vull més
i em fot no treure-ho al moment.
Potser algun dia podrà ser
que faci les coses tal com han de ser.