Nikita I Estelis

Amics inseparables, el pati era el món al qual ens retrobàvem
Només els jocs, les baralles i somriures em queden d’aquell temps
A prop tenia el poble un riu turbi pel que endinsàvem els vaixellsque s’enduien
les aigües amb els seus corrents
Durant molts anys Nikita treballà per fer fortuna lluny de sa terra
Passat el temps la foscor d’aquella vida negres deixà els seus ulls
Al seu amic fa temps que no el veuen, diuen que un dia se’n va anar
El perseguia la Vida, duia davant la Mort
Amics inseparables fins que el destral de la vida els separa
Per a Nikita, fadrí, aquelles hores comencen a pesar
I a les nits que porten malenconia la llar encesa ni hi fa prou,
no basten per abrigar-lo unes monedes d’or
Quan la dolor no et deixe caminar segur que encara estaré esperant-te
Baix l’olivera on les ombres són humides desesperat vindràs
Encara faig milers de viatges d’una vora a l’altra del riu
Si vols creuar jo t’ajude, sóc de la Mort barquer