És l'Home Aquell

Ell és així, veu com el temps
Fa passar els anys
De mes en mes, a poc a poc
Ell obre els ulls de bat a bat
I no hi veu ningú
Al seu costat ningú li respon
Els seus amics
L’han oblidat a poc a poc
Surt al carrer, alça la mà
I no el veu ningú
És l’home aquell
Que no és aquí
Que no és enlloc
Ell és així, no diu que no
Tampoc que sí, no val per res
Però ningú no ho sap
No pot parlar, no té costum
Mai no hi ha ningú
És l’home aquell
Que no és aquí
Que no és enlloc
És l’home aquell
Que quan hi és
No ho fa saber
Ell és així, no té a ningú
Amb qui compartir la solitud
Però li és igual
Ell balla tot sol, està content
Però no ho sap ningú
És l’home aquell
Que no és aquí
Que no és enlloc
És l’home aquell
Que quan hi és
No ho fa saber
Ell morirà
I el seu record
Durarà un instant