Menuda

Pensa en mi, menuda, pensa en mi
Quan les bruixes t’esgarrapin de matí
No et faré més tebi el fred
Ni més dolç el cafè amb llet
Però pensa en mi, menuda, pensa en mi
Pensa en mi quan no t’arribi el sou
O quan t’arrambin en el metro a quarts de nou
I porta’m brodat a la teva brusa
O pintat en el teu somriure, vermell
Gronxa’m, de les teves arracades
Volta’m amb els teus anells
I deixa’m venir amb tu, deixa’m venir
Deixa’m anar on vas, deixa-m'hi anar
Menuda, entre goig i pena
Abraçat contra el poema
Que llegeixes d’amagat
Badallarà mandrosa la ciutat
Quan marquis l’hora i obris
Les finestres del despatx
I t’espolsis els ocells
Que fan niu als teus cabells
Et diu el cor, que l’ocell engabiat mor
Ells em duen a les plomes somnis i batecs
Quan colpegen els meus vidres els seus becs
I em conten, la història blanca i menuda
Que entre quatre parets es marceix
Piulen que es mor la primavera
Quan no pot anar de passeig
Deixa’m venir amb tu, deixa’m venir
Deixa’m anar on vas, deixa-m'hi anar
Menuda i encén la cara
Pensa que tenim encara
El camí dels teus ocells
Per volar-lo tu i jo amb ells