Ovidi

M’he aferrat a la paraula
Que surt de cada veu
I fa del vers la nostra pàtria
Hem fet himnes de cançons
Que l’absència ens va robar
Com dies que van durar tants anys
Ovidi, memòria
Mira si sóc pobre que no et puc fer tornar al món
Però arribaras de les vacances sense el teu nom
I algú altre cantarà amb la seva veu
Que ets valencià i tens senyera on blau no hi ha
Hem trepitjat tots els teatres
Que han omplert parlant de tu
La fal·làcia s’asseia al davant
I hem callat tota resposta
Mentre ha durat la funció
Amb respecte més que amb compassió
I ara parlo del silenci
Que et van voler imposar
Els mateixos que avui juguen
Fent-te seu, parant la mà
De reüll, miro la farsa
Dels que es fan passar per tu
De qui busca una foto
Enmig del circ desesperant
Ovidi, memòria
Mira si sóc pobre que no et puc fer tornar al món
Però arribaras de les vacances sense el teu nom
I algú altre cantarà amb la seva veu
Que ets valencià i tens senyera on blau no hi ha…