Intro

I al final la mata
L’assasí de maleta i corbata
Eixe paper que portava el verí
Eixos decrets que són bales de plata
Aquell gestor va desfer el camí
La desnonaren d’allí de sa casa
El mercat marca les normes, i en fi …
Ara la vida la venen barata
Al mateix temps un xic grava una cosa
Una motet, una platja, una llosa
Sobre els seus muscles per coses d’abans
Parla d’amor i detesta el romanç
Parla de penes quan odia les seues
Controla el ritme, l’estil… eixes merdes
No té valor per trencar les cadenes
No té l’estómag per cumplir les normes
I vol deixar fer, i fer si li deixen
I no vol ser un més d’eixos jutges
Que ara ja és, perquè és lletra i discurs
Perquè és imatge, és llei, és producte
Idolatria, «despreci», complot
Hi haurà càstig o hi haurà recompensa?
A tir de pedra teniu al ninot
La cirugía del crític comença
Crea, lluita maniquea
El món plorant, tu davant: quet
Crea, puja la marea
Obri les veles i arrea