Sara

Sara va arribar en aquest món
sense poder triar on. Va créixer allà on el vent
asseca les plujes d’hivern.
Sara en té tot just dinou.
Va marxar buscant un sou.
Cercant un nord icert
que li doni el que no té.
L’ha enlluernat el que veu.
No ha preguntat a quin preu.
Tot el que allí et va semblar
un paradís on sembrar, a mida que han passat els dies
has vist clar el parany que t’esperava.
I voldríes tornar
al teu país i oblidar
la cara que veus al mirall
d’un trist i solitari hostal
que t’ha ben atrapat.
Sara va pujar a l’avió
somiant en un món millor.
Ara complau senyors que la cobreixen de pors.
Però a casa no en saben res.
Diu que fa feina a pagès.
Tot el que allí et va semblar…