Ella

A les nits és quan estic més sol
i la boira em fa venir tristor,
veig escales que s’enfilen al cel
i t’envolten amb un blanc tel.
I els teus ulls negres ja no em fan patir
però mai tornaré a ser feliç.
Encara sento el petó dels teus ulls
i aprop teu ja no em sentia sol,
el teu cabell tan fosc i arrissat
només notant l’escalfor del teu cos.
I els teus ulls negres ja no em fan patir
però mai tornaré a ser tan feliç.
Pensa en mi aquesta nit
pensa en mi aquesta nit.
No m’imagino que rere la misèria
la bellesa està esperant la mort,
la nit blanca que envolta la unitat,
les teves passes m’aixequen passions.
Què difícil que se’m fa parlar-te,
al teu costat sóc un ignorant
i el constant desig que tinc de veure’t
cada cop se’m fa més gran.
I els teus ulls negres ja no em fan patir
però mai tornaré a ser tan feliç.
Pensa en mi aquesta nit,
pensa en mi aquesta nit.
No m’oblidaré mai del teu nasset petit
i voldré seguir amb passes fermes el teu camí.
I els teus ulls negres ja no em fan patir
però mai tornaré a ser tan feliç.
Pensa en mi aquesta nit,
pensa en mi aquesta nit.
Pensa en mi aquesta nit,
pensa en mi aquesta nit.