Cor de Pedra

Penso que el cor tens de pedra
I que no hi ha manera de fer-lo estimar.
I ara crec que el teu cor és de marbre
I que no hi ha paraules per fer-lo canviar.
M’has fet moure com una titella
Anant sempre al darrera dels teus compliments,
Amb el teu posat fals de ponzella
I la teva manera d’enredar la gent.
Penso que el cor tens de pedra
I que no hi ha manera de fer-lo estimar.
I ara crec que el teu cor és de marbre
I que no hi ha paraules per fer-lo canviar.
Màgia que atrau i que enganxa,
Enlluerna i enganya amb el verí més dolç.
M’has fet pols i sols puc desitjar-te
Una sort ben llunyana i que com jo toquis fons.
Amb el «cuento"de la llagrimeta
Que costa de creure, si és que et queden dents.
Te’n fots sempre del mort i qui el vetlla
I quan ja estàs distreta ara em fots al carrer.
Tot per ser ben a prop teu
I ara ja no tinc res meu.
Penso que el cor tens de pedra
I que no hi ha manera de fer-lo estimar.
I ara crec que el teu cor és de marbre
I que no hi ha paraules per fer-lo canviar