Ara

Ara que el món torna a estar per pintar,
Ara que no pinto res si te’n vas,
Ara que hem desfet lligams,
Ara que el sofà s’ha fet tan gran,
Ara que la por viu sota casa,
Ara que la casa em cau damunt,
Ara que tot fa l’olor del teu perfum;
Ara que visc sense veure allà on vaig,
Ara aquest pis sense tu és un despatx;
Ara que som la meitat
Del que temps enrera havíem estat.
Ara que és tardor cada setmana,
Ara que el pitjor és haver fet tard,
Ara que no està sola la soledat;
Ara que no passen mai els dies,
Ara que les nits passen en blanc,
Ara cal deixar que el temps vagi passant.
Ara que és tardor cada setmana,
Ara que ja et trobo a faltar tant,
Ara que encara te n’estàs anant…