Eterna força

A pesar de tot vaig insinuar
Que sobren les paraules
Els ulls em diuen el que vols: no vols marxar avui
Entre aquells muntons de maletes i records
Jugàrem a aquell joc
Que ningú mai va voler jugar per por a perdre
Era imprevisible veure’ns així
Dalt d’aquell vaixell obscur
Que ha perdut les coordenades i que no veu el futur
Plou a l’horitzó i s’esdevé una llum
Que desperta l’esperança
On està la meva terra on volia créixer
Si m’ofegue seràs l’aigua que s’endinsa dins de mi
Si em disparen seràs el moment just abans de morir
Seràs la llei més justa, l’eterna força
Seràs la meva llar
Quin preu hem pagat per aquest bitllet
No queda res enrere: ni les cendres d’aquell mapa
Ni les fotos d’aquell vespre
Quin és el motiu per acomiadar el poble on et criares?
No conec aquestes cares
I em refugie en aquell camp
Era necessari veure’t a prop
Quan el silenci crida fort, quan la meva ment es calla
Era necessari veure’t a prop
Quan la desídia crida fort, perquè he perdut la batalla
Si m’ofegue seràs l’aigua que s’endinsa dins de mi
Si em disparen seràs el moment just abans de morir
Seràs la llei més justa, l’eterna força
Seràs la meva llar
Si ens fan fora de les cases tu seràs el meu abric
Si em fan presoner per no callar, seràs la llibertat
Seràs l’exèrcit que farà cremar la soledat
Seràs la meva llar