La Reina Mora

El regne català està ocupat
Pels nostres enemics cristians
I només queda, Siurana la mora
Resistim els valents musulmans
Amb el castell de tots el més alt
I no podran ensorrar la bella Siurana
Però de sobte, mentre jo celebro un sopar
I el marit és fora barallant
Una fletxa travessa la sala i es clava enmig de la taula parada
Una fletxa travessa la sala i es clava enmig de la taula parada
Comencen a cridar els convidats
I corrents fugen tots aviat
Cap a casa seva per refugiar-se
Davant meu ja n’en tinc tres soldats
Que assenyalen i afirmen el cap:
«aquella és la reina, la Reina Mora!»
Però jo la Reina Mora que sé barallar
Va i carrego contra aquells soldats
I amb l’espasa amagada que porto al vestit els tallo el coll a aquells tres
bandits
I amb l’espasa amagada que porto al vestit els tallo el coll a aquells tres
bandits
Contemplant l’orgullós bany de sang
No tremolen espasa ni braç:
«Correu cames meves, per escapar-me»
No en són tres els que tinc al davant
Són molts més de creu roja al pitram
Què val la reina? La reina morta?
I a llom del cavall blanc, sense res a davant
Decidesc prendre jo l'últim salt
I tapant els blaus ulls d’aquell pobre animal ell i jo caiem junts cingle avall
I tapant els blaus ulls d’aquell pobre animal ell i jo caiem junts cingle avall
Si jo fuig és perquè mon honor
És més fort que els batecs del meu cor
Recorda Siurana la Reina Mora