Cançó de la Mort Callada (Cançons de la Roda del Temps)

Pregunten: «Et lamentes
Quan t'és donat el càntic?
Nosaltres acceptem
Aquesta mort callada
Humilment estimem
La nostra mort.»
Rellotge: rosa, sorra
Rosa, desert. Després?
Por del perdut que mira
La claror de ponent
Mur de la nit: a penes
La remor d’unes ales
Enllà de l’aire, somni
Ja presoner. Camino
Seguit de prop per passos
En la neu
I sento com la muda
Mort dels homes s’emporta
El meu do de paraules:
Esdevé pur silenci
El meu dolor