Vent Boig

Inspirat el poeta fa un vers
Passa un gos i li pixa els camals
Vent boig!
Vent boig. Mira que ha fet el teu neguit
Vent boig!
Vent boig i dolç
Mapes d’amor, arrugats en maletes, als aeroports regionals
Paper escrits amb pregàries antigues. Cal·ligrafia mental
Fugitius de la llum i la pau
Atrapats dins l’infern de vent blau
A l’estiu som cosins sense llar;
I a l’hivern, aviadors sense cel
Bufa vent boig, atiant el foc mig adormit
Bufa vent boig, treu la terra de sota els peus
Bufa vent boig, que ningú mai no et podrà aturar
Bufa vent boig, treu-me aquest cel de sobre el cap
No és massa tard per començar
Com és de dolç acostumar-se a aquest amor ressuscitat
Massa d’hora per acabar
Torna el poeta sense el gos, sense maleta i sense pors
Mira la terra des del cel
Mira el dolor des del plaer i les guerres des del sofà
Massa d’hora per acabar
Bufa vent boig. fes-nos humils i esborra petges i camins
No és massa tard per començar
Com és de dolç acostumar-se a aquest amor ressuscitat