Tinc Una Mania Inconfessable

Tinc una mania inconfessable
I és que m’encanta cabussar-me
En els teus ulls
Tocar-te en silenci
Besar-te lentament
Per tot el cos
L’alba ens sorprèn
Mirant-nos tendrament
Després de la batalla
Sempre ve la calma
Des de teu llit tot sembla diferent
Tinc una mania incontrolable
I es que m’agrada mossegar-te en el bescoll
Ficar-te les mans per dins de la brusa
I jugar amb els teus pits
I arrancar els botons dels teus pantalons
Amb tant poca destresa
Que redolen per terra
Com si foren
Dos gladiadors
Ja no aguante més
Vaig a rebentar
Sent calfreds per la columna vertebral
Quina sensació d’immortalitat
Com si tan sols existirem en el món nosaltres dos
Com si acariciara els núvols amb les mans…
Sent una alegria irreprimible
Cada vegada que em desperte
Al teu costat
I em ve a la memòria
La nit increïble
Que se n’ha anat volant
Isc al carrer
Camine entre la gent
És hora de somriure
És el moment d’escriure
Cançons que parlen del present
Ja no aguante més
Vaig a rebentar
Sent calfreds per la columna vertebral
Quina sensació d’immortalitat
Com si tan sols existirem en el món nosaltres dos
Com si acariciara els núvols amb les mans…
Ja no aguante més
Vaig a rebentar
Sent calfreds per la columna vertebral
Quina sensació d’immortalitat
Com si tan sols existirem en el món nosaltres dos
Com si el temps es detinguera en aquest mateix instant
Com si acariciara els núvols amb les mans, amb les mans…