On Plou el Temps

Pots sentir-me entre el silenci
Quan marxem i ens esfumem
En un lloc on plou el temps
Aquell lloc que els dos sabem
Quan la llum ens desdibuixa
Quan el temps es va oxidant
Ens anem desenfocant
Som un so borrós i estrany
Serà per algun motiu que mai podem quedar-nos
Tant temps junts
Però vull que et quedis amb mi
Però vull que et quedis aquí…
Puc parlar-te entre el silenci
Mentre escolto la buidor
Que ens abraça i diu que no
Com si fóssim projeccions
No vull perdre la memòria
De com arribar a aquell lloc
Per si un dia acordem
Desaparèixer els dos
Serà per algun motiu que mai podem quedar-nos
Tant temps junts
Proporcions d’un món d’humans
Són les úniques que em sé
Si hi ha molts més universos
M'és igual… sé que m’entens