Vals De Sant Martí

La nit embolcalla la vall
i allibera en el cel la lluïssor
de llunyanes estrelles,
les boires vermelles
s’esvaneixen a l’horitzó.
Ombres bellugadisses
fan cruixir les bardisses.
Suaument m’arriba l’olor.
Al bosc han anat arribant,
provenint de mil i un indrets,
tots aquells personatges
i els seus maquillatges
sorgits com del fons d’un barret.
I en cada clariana
n’han fet una rotllana
i ha començat lo banquet.
Hi ha nimfes, sàtirs, bruixots.
Hi ha diables. També hi ha gegants.
Hi ha follets de cent menes,
centaures, sirenes,
serpents de set caps, dracs i nans.
Han 'nat aparellant-se
ballant la contradansa,
tot agafant-se les mans.
Trenc d’alba, fresqueja a la vall,
Rauen agemolits los conills,
Dels vapors dels beuratges
se’n van les imatges,
s’esmunyen monstres i perills.
Amor, no et moguis gaire,
que no perdes lo flaire.
Dorm amb la cançó dels grills.