Vindran

Vindran, m’apuntaran directe al cor
La democràcia és bona quan la tisora sona
Vindran, amb mercenaris de la por
La nostra veritat no cap dins la seua festa
S’acaba la comèdia, la censura comença
I així així…
Així així…
Vindran, en olorar la teua veu
Els fills del Sant Ofici demanen sacrificis
Vindran, amenaçant en nom de Déu
Quan les nostres paraules valen més que el no res
La democràcia calla i la tisora talla
Així, així, ni un pas enrere
Quan vinguen a per mi
No tindré més remei que abraçar-te així
Vindran, li botaran foc al teu lloc
I no voldran deixar que donem la veu d’alerta
Vindran, piròmans amb garrot
La nostra veritat no cap dins la seua festa
S’acaba la comèdia la censura comença
Qui no vullga pols que no vaja a l’era
No anem a cedir-los ni un pam
Així, així, ni un pas enrere
Quan vinguen a per mi
No tindré més remei que abraçar-te així