Temps de Pluja

Qualsevol dia al capvespre
Darrera de la finestra
Sents el seu alè de tardor
Trist i dolç és com un plor
Que el vent ens acosta
I que truca a la porta
Ell seu a taula
El sents allí, no li cal dir una paraula
Per saber que ha arribat al fi
El temps de pluja
Temps d’estimar-se a mitja veu
De collir el que van llençar a tot arreu
És el temps de pluja
Cal tornar a buidar l’armari
Mentre els fulls del calendari
Van caient sense fer soroll
D’oblidar la barca al moll
Quan mai no s’acaba l’amor ni l’estimada
Ell seu a taula
El sents allí, no li cal dir una paraula
Per saber que ha arribat al fi
El temps de pluja
Temps d’estimar-se a mitja veu
De collir el que van llençar a tot arreu
És el temps de pluja
A prop del foc
Per a tots dos hi ha lloc
Cualquier día al atardecer
Detrás de la ventana
Sientes su aliento de otoño
Triste y dulce es como un llanto
Que el viento nos acerca
Y que llama a la puerta
Él se sienta en la mesa
Lo notas allí, no necesita decir una palabra
Para saber que ha llegado al fin
El tiempo de lluvia
Tiempo de amarse a media voz
De recoger lo que tiraron en todas partes
Es el tiempo de lluvia
Hay que volver a vaciar el armario
Mientras las hojas del calendario
Van cayendo sin hacer ruido
De olvidar la barca en el muelle
Cuando nunca se acaba el amor ni la amada
Él se sienta en la mesa
Lo notas allí, no necesita decir una palabra
Para saber que ha llegado al fin
El tiempo de lluvia
Tiempo de amarse a media voz
De recoger lo que tiraron en todas partes
Es el tiempo de lluvia
Cerca del fuego
Para los dos hay sitio