Conillet de Vellut

Era suau com el vellut
I poregosa com un conill menut
En Snoopy era el seu heroi
I li agradava jugar com un noi
I de la mà
Em duia amunt i avall sense parar
Com un estel
Fent tombarelles pel cel
És «maco"el temps d’estimar
I no va ser aquell un temps perdut
Conillet de vellut
Però el conill fora del niu
M’enganyava amb qualsevol objectiu
Se’m perdia en el forat
D’una Nikon o una Hassenlblad
Calia triar
O tocar el dos o fer
Un «ménage à trois»
Però això és immoral
Quan s'és un home com cal
Ibèric, mascle i cristià
I em vaig quedar sol i fotut
Conillet de vellut
L’Elle, el Vogue i el Harpers Bazaar
T’afusellen en cada exemplar
Diuen que t’ha dat un lloc
Richard Avedon a New York
No et pots queixar
El que somniaves ja ho tens a la mà
Et coneix la gent
T’estima un adolescent
I un «iaio"et vol adoptar
Ets feliç amb el teu nou drut?
Conillet de vellut
Però avui he vist el cel obert
Déu, que és bo i que sap el que sofert
M’ha deixat els seus consells
En un aparador de can Castells
I m’he comprat el llibre «La fotografia és un art»
I abans d’un mes
Seré millor que en Pomés
Ja saps a on em trobaràs
Dos-zero-tres, vuit-dos, vuit-dos
Conillet poregós
Sense un romanço ni un rebut
Conillet de vellut