Barcelona I Jo

A mida que arriben homes
Es va fent gran la ciutat
A mida que els peus li creixen
Se li fa petit el cap
A mida que creix oblida
Inflada de vanitat
Que sota l’asfalt hi ha la terra
Dels avantpassats
A mida que perd la mida
Es va omplint de presoners
De robinsons d’estar per casa
Nàufrags enmig del merder
Que viuen vides petites
En petits móns de formigó
Així estan les coses entre
Barcelona i jo
Mil perfums i mil colors
Mil cares té Barcelona
La que en Cerdà somnià
La que va esguerrar en Porcioles
La que devoren les rates
La que volen els coloms
La que es remulla a la platja
La que s’enfila als turons
La que per Sant Joan es crema
La que compta per dansar
La que se’m gira d’esquena
I la que em dóna la mà
A mida que la camino
Sota els plecs del seu vestit
I li repasso les arrugues
Amb la punteta del dit
Em xiulen les cantonades
Aquella vella cançó
Que només sabem la lluna
Barcelona i jo
L’estimo nua i sencera
Relliscant entre els dos rius
Amb les seves fantasies
I les seves cicatrius
Me l’estimo amb la fal·lera
D’un caloio enamorat
Perquè és viva i perquè es queixa
La meva ciutat