Res No Es Mou

Res no es mou. Ningú no crida
S’ha fet fosc
Una moixa que me mira
Posa ordre es moviments
Sense comptar es temps
Quatre llibres mal posats
I un silenci que ho diu tot
Quadres, ramells, planxes i teles
Bòtils, culleres, plats i cafeteres
Sense rompre cap got
Un mussol s’ha deixondit
Un pagès i un caragol
Es passegen pes verdet
Ses estrelles des safareig
Són peixos que no diuen res
No diuen res
I ara que no mos veu ningú
Obrirem calaixos i caixons
Hi ha mirades que em fan mal
I olors molt conegudes
Hi ha drogues que em curen
I cançons que encara duren…
Dues velles xafarderes
No es poden pensar mai
Que ses flors d’aquest racó
Sempre faran bona olor
M’agrada sortir a respirar
S’aire de la mar
Sempre em farà somiar
Juny, juliol, prunes i cireres
Cards i abarsets, barques i peixateres
Pedres i parets
Porxos i nu rebost
En cases de marès
Anirem a arrasar camí
Anar a morir
I ara que no mos veu ningú
T’assimilaré com si res
Durem un ritme compassat
I tot d’una funcionarem
T’agradarà estar damunt jo
Es pits te tremolaran
Es llençols estan humits
Papallones pes pits