Les Irreals Visions

Són les aures de ciment
Com un bes en la travessa
Cingles muts ensumen gent
I esmicolen la ceguesa
Invisibles juguen fort
Una vall de risc que ombreja
Esberlant guspires d’or
Les visions semblen proeses
En percebre la claror
Els camins de cop s’esguerren
Rememoren la maror
Males arts sovint empenten
Un cos fràgil vora el sot
Les consignes sonen fort
La ciutat de nou s’aixeca