Una estona de cel

Ben depressa ha dinat
S’ha tornar a afaitar
I es posa la jaqueta
Guaita mig d’amagat
Com la dona al sofà
Veu la telenovela
I li diu adéu però ella ja no el sent
Baixa l’ascensor silenciosament
I així cada dimarts
Representa que va
Aviat a la feina
Però ha quedat a aquell bar
On no hi ha mai ni un gat
Prop de Vila-seca
I com cada cop sent la tremolor
Meitat por, meitat alegria
De la barra estant
El cambrer dirà
Si vol el de sempre
Ella arribarà
Amb els ulls brillants
I per un instant
Tot s’haurà aturat
I per uns breus moments
Una estona de cel
Ja no importa el demés
Una estona de cel
El que durà un cafè
És una estona de cel
Ben depressa ha dinat
A la Universitat
S’ha pintat una mica
Sent com el campanar
Va tocant els tres quarts
S’arregla la faldilla
Agafa l’autobús i seu al davant
Només cinc minuts que no acaben
Com sempre dirà
«sento haver fet tard»
Ficant-se vermella
Ell no dirà res
Només somriurà
I per un instant
Tot s’haurà aturat
I per uns breus moments
Una estona de cel
Ja no importa el demés
Una estona de cel
El que durà un cafè
És una estona de cel
Mil cops repetint
Que no té sentit
Seguir aquesta història
Però aquest temps robat
Fa tirar endavant
Fins poder arribar
Al proper dimarts
I per uns breus moments
Una estona de cel
Ja no importa el demés
Una estona de cel
El que durà un cafè
És una estona de cel