Sebastià

Tot és tan fosc aquesta nit
Qui ha marxat no tornarà
I la buidor que tens al pit
Potser el temps te l’omplirà
Tot és tan gris aquest matí
Que ni els ocells volen volar
Vull para el temps ara i aquí
I tornar a començar!
La tarda avança cap al vespre
I ara és tan tard com ahir
Ningú no obre cap finestra
Cruel ha vençut el destí
Ara fa vent, bufa de ponent
Les fulles seques ballen un trist compàs
Volen al vent… i s’alcen
Volen al vent… i cauen
Un fred estrany aquesta nit
La pluja dibuixa un vel
El forn de pa s’ha fet petit
Cauen llàgrimes de gel
Aspre verí d’aquest matí
M’ha despertat la veritat
El malson és d’ara i aquí
I ningú no ha somiat!
La tarda és més orfe que mai
El vespre es banya de dol
La solitud omple l’espai
Com trigarà a sortir el sol
Ara fa vent, bufa de ponent
Les fulles seques ballen un trist compàs
Volen al vent… i s’alcen
Volen al vent… i cauen