S'ha Acabat

Un núvol passa, els carrers s’han enfosquit
I fot un ram com els de quan era petit
Darrera els vidres jo m’ho miro arrupit
Ma mare sent Roberto Carlos tot fent el llit
Ara jo flipo amb aquell gat blau i trist
I moro d’enyorança perquè no ets aquí
La pluja m’ha portat records d’aquell estiu
Que vam passar junts en el teu pis de Cambrils
La mare mai va creure que només fóssim amics
Ella ens protegia de la llengua dels veïns
Per què si eres a casa em veia tan feliç
No ho entenia però un fill és sempre un fill
Uooo, dos cossos enmig de la sorra
Uooo, rebolcant-se abraçats
Uooo, de la ment no se m’esborra
Uooo, no puc creure que s’ha acabat
Va aparèixer envoltada de misteri
En el primer moment tot va semblar normal
Borratxera, descontrol, maïs i rialles
L’endemà, jo amb ressaca i ell amb ella se’n va anar
Però ara, aquell núvol lentament ja ha passat
Ja no plou i el cel gris sembla que s’ha escampat
I «un gran amor no pot morir-se així»
Del cassette de ma mare m’ha semblat sentir
Uooo, dos cossos enmig de la sorra
Uooo, rebolcant-se abraçats
Uooo, de la ment no se m’esborra
Uooo, no puc creure que s’ha acabat