No n’hi ha prou amb estimar-se molt

Des de l’estanc
On estava comprant
Un paquet de quitrà i nicotina
Vaig sentir en sec
Una veu que conec
I al girar-me et vaig veure tan lluny
Hagués pogut
Saludar-te tossut
I saber si et faig mal quan em mires
No vaig fer res, amb el temps he après
Que no n’hi ha prou amb estimar-se molt
No n’hi ha prou amb estimar-se molt
Encara dorms
Al portal, mentre jo
He aparcat el cotxe en doble fila
Avui fas anys
I he volgut regalar-te
Aquell disc que escoltàvem tots dos
Te l’he deixat
Al costat d’aquest sac
Que ara et t apa el fred que f a aquests dies
I, en dir-te adéu, t’he cantat ben fluixet
Que no n’hi ha prou amb estimar-se molt
No n’hi ha prou amb estimar-se molt
I algú que ens coneix de f a temps
Va pintant amb tint a invisible
Llocs i paraules
Que només tu i jo podem detectar
Just al davant
Del caixer d’aquell banc
Que em fot mà amb el millor dels somriures
Pago distret
L’integral de fuet
A un cambrer que té la dona lluny
Del fons del bar
Una veu benestant
Diu «menys moros i més policia»
I, al mat eix temps, un a vió escriu al c el
Que no n’hi ha prou amb estimar-se molt
No n’hi ha prou amb estimar-se molt