La Barba

Tan de bo no fos tan fàcil
Recordar-te arreu, mirant-me amb desdeny
Si pogués ja t’odiaria
És fàcil i efectiu, però se’m fa tan estrany
Tornaré a començar de nou
Mentre intento no fantasiar més amb tu
M’empassaré el fum dels Déus
I em deixaré créixer la barba fins els peus
I trobaré una excusa per tirar endavant
El pas del temps es relativitza
Ja ha passat un any
Potser només un dia
Gots mig buits
Cendrers que vessen
He perdut el nord del sud
Però a tu no et deixo enrere
Tornaré a començar de nou
Mentre intento no fantasiar més amb tu
M’empassaré el fum dels Déus
I em deixaré créixer la barba fins els peus
Tornaré a començar de nou
Mentre intento no fantasiar més amb tu
M’empassaré el fum dels Déus
I em deixaré créixer la barba fins els peus
I trobaré una excusa per tirar endavant…