L'Affaire Sofia

Una parella lingüística
Una oportunitat
D’enterrar l' Patrícia
Fer dissabte emocional
Una estona en cada idioma
Trenar una conversació
Jo t’ensenyo, tu m’ensenyes
I ens ensenyem tots dos
Ella era nascuda a Grècia, bressol de grans pensadors
De Parmènides a Sòcrates, d’Aristòtil a Plató
I jo que desconeixia tots aquells senyors estranys
Me’ls imaginava amb barba i fotent gestos molt grans
Vaig provar d’impressionar-la
Fent un Google d’amagat:
«Llull, Pujols, Ramon Sibiuda»
Cap dels tres li van sonar
Tot mostrant-me l’erotisme
Potencial del català
Va dir: «Joan, vull que m’ensenyis
A millorar el pronunciar»
I si haguessis vist com reia intentant dir cotó fluix
Hagués dit «Despertaferro!» l’almogàver que hi ha en tu
Amic meu, si mai t’hi trobes no t’ho pensis ni un segon
I que la filosofia ens ensenyi a veure el món
Em va preguntar en què creia
Mentre s’empassava el fum
I entrant a una
Vaig citar, es veu, un tal Hume:
«Només crec en el que veig jo
I només us veig a vós»
(Quan començo amb formalismes
És senyal que estic nerviós)
Va dir: «La teva oratòria deixa molt a desitjar
Sovint val més un silenci. Sovint val més actuar»
I entomant aquella màxima amb el màxim de dignitat
Jo vaig collir l’ego de terra i ella es va posar a ballar
I com ballava!
Que tot de cop, el cercle es quadrava
I quan de Blur sonava
Xiuxiuejant d’Epicur em parlava
Mentre pujàvem l’escala
Del seu pis, va deixar anar:
«Ara tu tries la trama
Tot flueix, deixa’t portar»
I vaig dir: «Fem de viure una festa
Fem-ho abans de fer-nos grans
Que demà serà impossible
Que demà ja serà tard»
I per un cop les paraules, l’exacta combinació
Van esdevenir alquímia, van dissoldre la raó
Vaig descartar tots els dubtes plenament il·luminat
Quan li vaig veure tots els prismes: bé, bellesa i veritat
I amb Schopenhauer
Vam acabar en un
I tot parlant de Schopenhauer
Vam acabar en un
Un petó, ja era de dia
En un carreró del Born
Feliçment, tot condemnant-nos
A buscar l’etern retorn