Janoneva

Quan penso en ara penso en tu
Quan penso en el futur penso en què penses tu
Quan dic encara no és per tu
Sona la flauta, és perquè penso en què penses tu
Ja no neva a casa meva, s’ha escalfat l’habitació
Si volíem trencar vidres no ens podien dir que no
Incongruent, malalt i absurd
De barricades sense llum
Retiro y tiro sempre allò que escric
Perquè se’m van ballant els dits
Ja no neva a casa meva…
Tinc un circ on em creixen els nans
I perill amb un bolígraf a les mans
Cada vers te el seu pes
Contraraparumbejat
Tenim dret a un estat
Vull estar tot morat
Cadascú es llepa la seva ferida
I per posar passió he trobat l’habilitat
D’esvair la veritat
Sense dir cap mentida
I enviar-te a la merda
Dient… torna aviat!
El Lluc sap…
I no dirà pas que no
D’ironia i melodia
Al peu del canó
Si algun he esborrat
Pensant en que t’agradés
La pegata i els in*digna
La lliçó em ven aprés
I potser no serem els raperos del mes
Ja t’ho dic jo que no
Que no què?
Que no res
Això es paper mullat
Amb benzina
Trencant vidres calant foc
In*digna i la pegatina
El meu coixí ja no se’n recorda de mi…