Sàvia i Rebel

Vas somriure el dia que vam guanyar un petit bocí
Com si s’acostés aviat el final del camí
La mirada inquieta i sobre el pit un esbufec
De sentir-se lliure després de cada petit passet
Vas somriure quan ens enfonsàvem en la por
Quan ens tremolaven els ulls mirant l’horitzó
Quan queia l’empenta apareixies tu, constant
I ens recordaves que amb la lluita et vas fent gran
La teva mirada, a voltes sàvia, a voltes rebel
Ens ha donat aire per no perdre el pas valent
Ens has clavat la teva lliçó sense voler
Avui sí, demà també
I somrius encara quan ens pesa el compromís
Quan s’apaguen els fanals i arriba el desencís
La mirada inquieta i sobre el pit un esbufec
De convertir el nostre caminar en un batec
La teva mirada, a voltes sàvia, a voltes rebel
Ens ha donat aire per no perdre el pas valent
Ens has clavat la teva lliçó sense voler
Avui sí, demà també
I seguiràs somrient quan els passos siguin llargs
Quan les nits es tornin crues i els matins amargs
La teva mà estesa, sempre fixa a l’horitzó
D’un caminar nou ha sembrat la llavor
La teva mirada, a voltes sàvia, a voltes rebel
Ens ha donat aire per no perdre el pas valent
Ens has clavat la teva lliçó sense voler
Avui sí, demà també… demà també!